A Random Image
A la memoria de mi abuelo: Alfonso Barbecho Rodríguez
(13 enero 1913 / 8 julio 2007)
Locations of visitors to this page Miembro de Exit

Tesi doctoral

La fi de la Guerra Civil espanyola i l'exili republicà: visions i pràctiques de la societat argentina a través de la premsa. El cas de Mar del Plata, 1939

Extracte

Coberta Tesi DoctoralLa fi de la Guerra Civil espanyola va suposar el fi de l’esperança republicana, tràgicament trencada per la victòria nacionalista, i de l’inici, així doncs, d’un atzarós i llarg desterrament d’exiliats republicans que va arribar fins a mig segle. La colònia immigrant espanyola d’Argentina, protagonista d’aquella vella immigració econòmica, observava des de d’altra banda de l’Atlàntic una guerra que sentia com a pròpia a pesar de viure-la en una terra llunyana. Si be la societat argentina, espanyola o no, estava en la seva majoria al costat de la causa republicana el govern, per part seva, es va amagar darrera una política de abstenció amb respecte a la mateixa, primer, i de reconeixement del nou govern espanyol, després, encobrint una conducta conservadora que recolzava la causa nacional. El conflicte espanyol va ser un dels fets que majoritàriament va impactar en la societat i política argentina fragmentant partits, dividint famílies, produint escissions en els Centres regionals i fent que el govern adoptés mesures contra possibles radicalitzacions en l’àmbit polític de l’oposició, mantenint com a il•legal el Partit Comunista, prohibint les associacions estrangeres i restringint, fins a l’absurd, les polítiques migratòries. El refugiat republicà va passar, així doncs, a convertir-se en un refugiat indesitjable juntament amb els jueus i la resta de exiliats polítics els quals no tenien cabuda en un país, Argentina, l’estrat dirigent de la qual estava influenciada per corrents nazi-fascio-falangista.

Primer fou la guerra civil, després l’exili provocant, en particular aquest últim fet, que la societat hispano-argentina intensifiqués, encara més, tot un sistema d’ajudes que havien estat agilitzant des del principi mateix de l’enfrontament a traves de centenars d’organitzacions i comitès d’auxili pro-republicans que anarquistes, comunistes i moderats intentaven unificar cadascun a la seva manera però amb un objectiu comú: auxiliar a aquell “germà” de la Mare Pàtria que lluitava per una causa justa. Així doncs, Argentina es va convertir en el país de Sud Amèrica que mes ajudes donà, tant materials com no, a la República Espanyola i als refugiats a pesar de tenir un govern sostingut per una èlit conservadora que prohibia l’entrada d’aquests últims ja que els considerava uns possibles agitadors d’esquerres.

La premsa, independent o de partit, a través del seu rol com actriu política i creadora d’opinió pública no fou indiferent a l’esdeveniment essent influenciada per aquella commoció de la guerra civil que va provocar el seu posicionament a favor o en contra, manifestada públicament o no, respecte a la mateixa.

Mar del Plata, una ciutat de la província de Buenos Aires formada principalment per una població immigrant espanyola, no fou aliena a aquests fets on la premsa local, amb els particularismes que la configuraven com a tal, va jugar un rol important com a difusora d’aquells fragments de realitat que es referien a la Guerra Civil espanyola així com als refugiats republicans.